Search results for "Curial e Güelfa"
showing 10 items of 13 documents
Catalan fiction in the 15th century
2018
Catalan fiction in the 15th century is framed within the context of the expansion of the Crown of Aragon around the Mediterranean, the emergence of Valencia as the cultural capital of the Crown, the crisis in the prevailing mediaeval values, the consolidation of a monetary economy, and fertile contacts between Catalan culture and Castile, France, Burgundy and especially Italy. This is perfectly illustrated by the five most important fictional pieces from that era: Història de Jacob Xalabín, which refers to the Ottoman Empire; Curial e Güelfa, which is set in Italy, France, the German Empire, the eastern Mediterranean and North Africa; Tirant lo Blanc, by Joanot Martorell, which focuses on E…
Sobre la presència de Boccaccio en el Curial e Güelfa: la novella X.8
2013
Resum: Les darreres investigacions sobre la novel·la cavalleresca catalana Curial e Guelfa subratllen de forma unanime la qualitat literaria de l’obra i la riquesa de la cultura literaria del seu autor, en especial en relacio als autors classics i italians. Entre els italians, nombrosos estudiosos han remarcat el paper cabdal de Boccaccio, i en particular del Decameron , com a model d’escriptura i com a intermediari de la tradicio classica, per a l’autor anonim catala. En aquest treball oferim una mostra de la presencia de la novella X.8 en el text catala, tot resseguint ambdues narracions, i observant l’encaix en el nou context narratiu que duu a terme l’autor anonim del Curial . Aixo ens …
«Enrique de Villena y Curial e Güelfa»
2018
Enrique de Villena (1384-1434), noble aficionado a las letras, autor bilingüe en catalán y castellano, residente algunos años (ca. 1416-1429) de manera intermitente en la corte valenciana de Alfonso V de Aragón y Juan de Navarra, influyó en el concepto de literatura del autor de la novela caballeresca Curial e Güelfa (Enyego d’Àvalos?), escrita en catalán (Nápoles-Milán, c. 1445-1448) y relacionable con la corte italiana del Magnánimo. El Curial presenta conexiones intertextuales con la obra de Villena, además de hápax y neologismos compartidos. Su autor conoció, sin duda, Los dotze treballs d’Hèrcules (Valencia, 1417) y parodió errores mitográficos de la Eneida romanceada, glosada y morali…
Curial e Güelfa multilingüe. Traducció a l'espanyol de Curial e Güelfa tenint en compte les seues traduccions a l'espanyol i a l'anglés publicades du…
2009
En aquest treball d’investigació pretenem abordar la qüestió de la traducció de textos antics, tot i centrant-nos en la traducció a l’espanyol de la novel·la medieval Curial e Güelfa des d’un punt de vista filològic, és a dir, intentant mantenir-nos fidels al text original per a transmetre d’una manera rigorosa el seu esperit, el seu estil i totes les seues característiques —en la mesura del possible— als lectors contemporanis.
Problemes d'intel·lecció en el "Curial e Güelfa". La traducció com a eina per a la millora del coneixement dels clàssics medievals
2011
En aquest treball fem palesa la utilitat dels contrastos traductològics com a eina fonamental en la interpretació del sentit o significat d’una obra i un lèxic allunyat cronològicament de l’actualitat, com és el cas del "Curial e Güelfa", ja que les perspectives diverses dels traductorsd’una mateixa obra literària, així com els estudis ben fonamentats sobre el text en qüestió, contribueixen de manera eficaç a la consecució de l’objectiu de tot traductor: trobar les millors solucions lèxiques a fi de poder transmetre de la manera més fidel possible la intencionalitat i el sentit d’una obra del passat.
Consejeros, intermediarios y confidentes amorosos en el Curial e Güelfa
2011
Los estudios más recientes sobre la novela caballeresca catalana Curial e Güelfa subrayan su relación con los humanistas italianos, en especial Boccaccio, a través de los cuales el autor anónimo de la obra recibe de forma mediatizada el caudal de la tradición clásica. Por ello, este trabajo rastrea la presencia de un motivo amoroso de gran relevancia en la poesía erótica latina, el praeceptor o magister amoris y otras figuras análogas como la confidente o la intermediaria amorosa, en la novela catalana y contrasta su tratamiento por parte del autor del Curial e Güelfa.
La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de "Curial e Güelfa"
2016
La novel•la cavalleresca Curial e Güelfa, redactada en llengua catalana i en un context italià –segons una vella presumpció, que ajuden a confirmar recents investigacions– ha sigut objecte de controvèrsia per diversos fets: el fet de trobar-se només en un manuscrit, que els codicòlegs relacionen amb Toledo; el fet de presentar un català amb preferències lèxiques valencianes, però hibridat amb italianismes i apartat de l’estil literari dominant a la València de l’època; el caràcter aparentment medieval, però amb molts punts d’influència i de contacte amb l’humanisme italià, etc. La present tesi doctoral pretén resoldre aquestes controvèrsies de manera satisfactòria i més o menys conclusiva. …
Les cartes d'amor a la novel·la grega antiga i al Curial e Güelfa
2014
La inclusió de cartes d’amor al Curial e Güelfa, així com a la novel·la cavalleresca catalana, és un element literari la funció del qual no només es limita a la comunicació entre els enamorats, sinó que també és capaç de dinamitzar la trama, provocar reaccions dramàtiques i configurar la psicologia dels personatges. Les cartes d’amor a la novel·la sorgeixen juntament amb el mateix gènere, l’últim de la Grècia antiga, i el Curial, consegüentment, també en presenta, directament influenciat per les obres dels principals novel·listes grecs. The inclusion of love letters in Curial e Güelfa, as well as in the Catalan chivalresque novel, is a literary element whose function is not only confined to…
Perpètua de Cartago i Camar de Tunis. Sobre algunes fonts del Curial accessibles a Itàlia
2016
Resum: Els estudiosos del Curial han relacionat facilment l’enamorament de l’africana Camar amb els amors –tambe africans– d’Enees i Dido. Tanmateix, els ha passat desapercebuda la figura de la martir romana Perpetua de Cartago, jove estudiosa de l’ Eneida, que fou lligada a un pal i exposada als lleons, entre altres aspectes biografics relacionables amb el personatge curialesc de Camar. La revisio de les Actes del martiri (versions A i B, divulgades ensems) i de la novel·lada Passio Perpetuae (segle III) permet detectar coincidencies argumentals i connexions intertextuals amb la novel·la cavalleresca del segle XV. El fet que aquestes fonts foren facilment accessibles a Italia (Mila, Napols…
Les «Epistolae Familiares» de Petrarca en el «Curial»
2018
L’autor de Curial e Güelfa, novel·la de cavalleria humanística escrita a Itàlia pels anys 1445- 1448 en llengua catalana, era coneixedor i estudiós de les Epistolae Familiares de Francesco Petrarca, com ha posat en evidència la crítica literària. Es recullen ací les aportacions al respecte de diferents autors, que són ampliades amb altres connexions intertextuals i temàtiques entre ambdues obres. S’anota, de pas, l’interés que l’humanista llombard Guiniforte Barzizza posà a divulgar l’obra de Petrarca a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim (gràcies a l’amistat que mantenia amb alguns cavallers i diplomàtics valencians) com un indicador a tenir en compte a l’hora de contextualitzar correc…